Si jo fos polític diria…

Benvolguts ciutadants,

Sóc en David, pels que em coneixeu ja sabeu com sóc, pels que no em coneixeu encara, explicar-vos que sóc un català més.

Hi ha moltes coses a la vida que no entenc. Normalment quan no entenc una cosa l’intento desglossar en vàries parts i després les junto. Seria com muntar un trencacoscles. A vegades el trencacoscles no acaba tenint cap sentit i concloc que allò que m’estava preguntant no en sé obtindre la resposta.

Doncs que voleu que us digui, hi ha una cosa que no entenc desde ben petit, a mesura que m’he anat fent gran me l’he seguit preguntant, però segueixo sense resoldre el problema. Jo us el plantejo i a veure si entre tots el podem resoldre, crec que tampoc és tant difícil, i més si som 6 milions de caps pensants.

Resulta que jo sóc català, perquè he nascut a Catalunya, perquè parlo el català i perquè sento aquesta regió com a pròpia. Però aquesta petita regió, està dintre una altra regió més gran, que és Espanya o, almenys, així l’anomenen. Espanya són moltes regions petites de gent com jo, com nosaltres, que s’estimen la seva regió. I tothom es pregunta, que vol dir ser espanyol? Si, em respondran els més savis, espanyol és el que viu a Espanya i parla espanyol. Jo concloure, ah doncs sóc espanyol, que bé tu, sóc català i espanyol. Igual que el gallec dirà sóc gallec i espanyol, i l’andalús, sóc andalús i espanyol i així totes les petites cultures que conformen aquest país.

Fins aquí vaig arribar fa algun temps, però he volgut anar més enllà. Resulta que els espanyols espanyols odien als catalans catalans, o com a mínim no se’ls estimen com a germans, i els catalans catalans tampoc s’estimen els espanyols espanyols. Llavors, qui sóc jo? Una cosa que no m’estimo, Espanya, i una cosa que m’estimo, Catalunya. Resulta una mica incongrüent que jo hagi de ser per força allò que no vull ser.

Llavors em pregunto: Perquè els espanyols espanyols estan enfadats amb nosaltres? Perquè són més espanyols que jo i que nosaltres? Doncs tenen raó, els hi dono tota la raó, ells són més espanyols que jo pel simple fet que jo no només sóc espanyol i, el més important, per sobre d’espanyol sóc català. I doncs, jo em pregunto, això que sento jo ho deu sentir més gent o sóc l’únic? Si sóc l’únic, callo i me’n vaig cap a casa a resoldre un altre trencacoscles, però si no és així, i aquesta és la pregunta final a la que he arribat…

Perquè senyors espanyols, senyors gallecs, senyors vascos, senyors andalusos, senyors valencians, senyors illencs, senyors que estimin la seva cultura, perquè seguim mantenint aquesta farsa?

Potser volem ser més rics, ser més famosos, tenir més terres, tenir més riquesa, potser ens agrada que es cremin senyeres, potser ens agrada cremar contenidors, potser ens agrada veure com li tiren monedes al Figo en un partit Barça-Madrid, si és així també marxaré cap a casa amb la família, però sigueu conscients senyors, i això si que és realment important, doncs en aquest món només hi serem una vegada i hi estem de pas, que no serem mai feliços i els nostres fills patiran la nostra falta de compromís amb la nostra terra.

La nostra terra és nostre i de ningú més, perquè la terra és de qui la treballa.

~ por davidnez en 10 Marzo, 2009.